DEL 4 DE NOVEMBRE AL 9 DE DESEMBRE DE 2025
NO WAVE CINEMA : EL CINEMA QUE ANAVA EN CONTRA TOT. Per RAFA CERVERA
La no wave va sorgir a Nova York quasi alhora que ho va fer el punk a Anglaterra. No va ser un moviment exclusivament musical sinó un corrent que buscava destruir qualsevol convenció relativa a l’art i desfigurar el rock & roll fins a desfigurar-los. Si es parla de la no wave es parla sobretot de música, quan en realitat era una bèstia de dos caps. El cos el componien una sèrie de personatges que muntaven bandes incendiàries un dia, i al següent estaven actuant o subjectant la cambra en una d’eixes produccions subterrànies. Va ser una cosa tan corrosiva que es va extingir després de tres o quatre anys. És per això que hi ha molt pocs grups que puguen considerar-se part d’eixa escena. Els que van passar a la posteritat ho van fer perquè van deixar discos gravats: Mars, DNA, Contortions, Teenage Jesus & The Jerks, Theoretical Girls, Xarxa Transistor. Uns altres no van passar d’oferir actuacions caòtiques en clubs de rock i galeries d’art. Es tractava sempre d’una música àrida i difícil. Va costar dècades que la seua influència arribara a la música popular.
El cinema de la no wave va crear un corpus audiovisual igualment reduït i transgressor. Va sorgir a mitjan setanta en els barris del centre de Manhattan, a les mans d’una sèrie de jóvens que, assistint a concerts en el Max’s Kansas City i el CBGB, van entendre que podien inventar una manera d’expressar-se aliena a l’academicisme. Diu Vivienne Dick, una de les principals directores del no wave cinema, que va ser la música el que els va espentar a ella i a les seues companyes a fer pel·lícules. També ho afirma una altra figura pionera, Beth B, que va decidir que era millor oblidar el que li havien ensenyat a l’escola d’art i posar-se a filmar i aprendre sobre la marxa, igual que feien aquells grups cada vegada que eixien a l’escenari.
Els músics i els cineastes de la no wave compartien estètica. Bàsicament era una escena creativament promíscua en la qual els músics també eren actors i els directors i directores acabaven tocant amb les bandes o formant alguna pròpia. Les pel·lícules abraçaven les tècniques underground dels seixanta, però rebutjaven la seua part més abstracta. Van ser producte del do it yourself (fes-ho tu mateix), filosofia emblemàtica del punk. Eren pel·lícules crues, agressives, tècnicament atrotinades, que tenien com a escenari a Nova York, que en aquell moment s’enfrontava a la seua pròpia descomposició a causa de la deixadesa econòmica i política. Retrataven la cruesa d’una zona poblada per captaires, criminals i artistes que aprofitaven el baix preu dels lloguers per a viure en una ciutat inhòspita. Aquell va ser un cinema lliure i salvatge que anava contra tot el que s’establix.
Es diu que Amos Poe va ser el primer director no wave perquè va filmar a bandes de la primera generació del punk novaiorqués (Patti Smith, Ramones, Jayne County…) i va estrenar en 1976 l’emblemàtica Blank Generation. Immediatament després arribarien Eric Mitchell (The Foreigner, 1977) i Jamie Nares (Rome ‘78). John Lurie, líder de The *Lounge Lizards, va debutar com a director en 1979 amb Men In Orbit. Gordon Stevenson, baixista de Teenage Jesus, va rodar Ecstatic *Stigmata (1980), protagonitzada per Mirielle Cervenka, germana d’Exene, cantant del grup californià X. Jim, Jarmusch –que amb Nares va fundar el grup The Del Byzanteens- és potser el director d’esta generació que més exposició ha tingut al cinema comercial, encara que mai ha deixat de treballar amb productores independents. Però cal no oblidar que Beth B continua filmant i incomodant als espectadors, igual que Vivienne Dick, autora de títols que són autèntics manifestos feministes en una era en la qual el feminisme encara no era detectable en l’art. Una de les grans qualitats de la no wave és que va ser un laboratori d’idees paritari. El seu un altre gran mèrit és que el seu discurs encara no ha pogut ser assimilat i deglutit per la indústria que tot ho tritura i ho recicla.
BLANK CITY
DATA: 4 DE NOVIEMBRE
HORA: 20.00 h
ANY: 2010
DIRECCIÓ: Céline Danhier
DURADA: 94’
PAÍS: EEUU
GÈNERE: Documental
VOSE
Blank City és un documental estatunidenc de 2010, dirigit per Celine Danhier, sobre l’escena punk rock a la fi dels anys setanta en el centre de la ciutat de Nova York, on es va viure una onada de cinema independent do it yourself coneguda com el moviment No Wave Cinema.
Hui, Manhattan és famosa pels seus lloguers alts, sobreexposats punts de referència i la moda massa elegant. No obstant això, a la fi dels anys 1970, estava plagat de rates, delinqüència i brutícia — un lloc dels Estats Units on depositar immigrants, pobres i artistes. La música, l’art, la moda i el cinema van florir alimentats per drogues, modes passatgeres, enemistats i una important quantitat de bogeria.
Inauguració del cicle amb col·loqui a càrrec de Rafa Cervera
TV PARTY
DATA: 11 DE NOVIEMBRE
HORA: 20.00 h
ANY: 2005
DIRECCIÓ: Danny Vinik
DURADA: 94’
PAÍS: EEUU
GÈNERE: Documental
VOSE
Documental dirigit per Danny Vinik sobre el programa TV Party, que es va emetre en la televisió per cable des de la ciutat de Nova York entre 1978 i 1982.
El programa s’engloba dins del moviment No Wave Cinema. Glenn O’Brien era el presentador de TV Party, Chris Stein, cofundador de la banda pop Blondie, era el copresentador i Walter «Doc» Steding era el director de l’orquestra del programa. Amos Poe era el director. Fab Five Freddy (Fred Brathwaite) era a vegades cambra i convidat. Bobby Grossman era el fotògraf. Entre els convidats al programa podem trobar a Mick Jones, Jean-Michel Basquiat i David Byrne entre altres.
ROME ’78
DATA: 18 DE NOVIEMBRE
HORA: 20.00 h
ANY: 1978
DIRECCIÓ: Jamie Nares
DURADA: 82’
PAÍS: EEUU
GÈNERE: Drama
VOSE
Rome ’78 és una pel·lícula dirigida per Jamie Nares en 1978, que s’endinsa en una reinterpretació surrealista i experimental de l’antiga Roma. A través d’un enfocament únic, la pel·lícula explora temes de decadència i poder, utilitzant Nova York com a teló de fons per a recrear l’antiga capital imperial.
Es tracta de la primera pel·lícula narrativa de Jamie Nares. Pensada també com una paròdia dels drames històrics de Hollywood, el film, igual que les obres mestres de l’etapa sonora de Warhol, inclou llargs i delirants diàlegs. Nova York es convertix ací en una Roma fictícia (rodada en edificis neoclàssics), els personatges, vestits amb vestits improvisats, viuen una vida romana, amb intrigues polítiques, coquetejos i balls dionisíacos.
VORTEX
DATA: 25 DE NOVIEMBRE
HORA: 20.00 h
ANY: 1982
DIRECCIÓ:Beth B & Scott B
DURADA: 90’
PAÍS: EEUU
GÈNERE: Suspens
VOSE
Vortex és la quinta pel·lícula de la parella de directors composta per Beth i Scott B i protagonitzada per James Russo i Lydia Lunch. Va ser també la primera que van filmar en 16mm, la qual cosa marca el començament d’una nova etapa que els porta de l’underground al cinema independent.
El film és una lectura del cinema noir en el qual l’antiheroi es convertix ací en antiheroïna per obra i gràcia de Lydia Lunch.
Es crea una atmosfera de cinema negre per a mostrar a la detectiva Lunch obrint-se camí a través dels plans d’un empresari que busca contractes de defensa del govern mitjançant guerres corporatives reals i la manipulació de polítics.
GUERILLERE TALKS + BLACK BOX
DATA: 2 DE DESEMBRE
HORA: 20.00 h
ANY:1978 // 1979
DIRECCIÓ:Vivianne Dick // Beth B & Scott B
DURADA: 28′ // 21′
PAÍS: EEUU
GÈNERE: curtmetratge
VOSE
Guerillere Talks és una pel·lícula de 1978 dirigida per Vivienne Dick. Explora la vida i les experiències de diverses dones a través d’una sèrie de monòlegs íntims i performances disruptives. L’obra és un retrat cru i autèntic de la subcultura urbana de l’època, destacant pel seu enfocament en l’expressió femenina i l’experimentació artística.
Black Box és un curtmetratge estatunidenc de 1978 dirigit per Scott B i Beth B i protagonitzat per Lydia Lunch i Bob Mason. Un home és torturat per la seua núvia i després tancat dins d’una caixa negra. Segons la crítica especialitzada és una aterridora al·legoria de la restricció social de l’individu.
PERMANENT VACATION
DATA: 11 DE NOVIEMBRE
HORA: 20.00 h
ANY: 1980
DIRECCIÓ:Jim Jarmush
DURADA: 180
PAÍS: EEUU
GÈNERE: Drama
VOSE
Escrita, dirigida, montada y producida por Jim Jarmusch, Permanent Vacation supuso su debut cinematográfico.
Allie (Chris Parker), un joven gandul que sufre insomnio, fan de la música de Charlie Parker, se pasea por los ambientes sórdidos de Nueva York y se topa con una serie de excéntricos personajes, mientras reflexiona sobre el significado de la vida y búsqueda de un lugar mejor.
Cloenda del cicle amb col·loqui a càrrec de Rafa Cervera
