THE RISE AND FALL OF ERIK SCHMIDT

Les formes biogràfiques en les quals Erik Schmidt ha estat treballant des de finals de la dècada de 1990 es despleguen en esta completa retrospectiva, que reunix obres de quasi tres dècades. El títol, pres de David Bowie, apunta a l’enfocament lúdic però profund de Schmidt sobre la construcció de la identitat i les tensions entre la realitat i la subjectivitat, les fronteres socials i les aspiracions privades, les jerarquies polítiques i la llibertat personal. Produïda per KINDL, Berlín, i en col·laboració amb l’EACC, a Castelló, l’exposició presenta l’univers estètic de Erik Schmidt en poroses agrupacions temàtiques que entrellacen dibuix, vídeo, performance, fotografia, collage i pintura.

Una galeria de retrats introduïx el tema de la crisi biogràfica. La fascinació de l’autor per les identitats erràtiques, com a motius i espills distorsionats del jo, emergix en cossos i rostres, accions banals i postures precises que s’amunteguen en diversos formats. La confrontació amb l’alteritat i la distància irònica cap a la pròpia imatge, característiques de la pràctica de Schmidt, es reflectixen així mateix en la pel·lícula The Bottom Line (2018), projectada al costat d’estos retrats.

Un altre grup d’obres presenta a l’artista en el paper d’un viatger que intenta connectar amb paisatges estrangers i formes alternatives a la realitat urbana. Este escapisme es convertix en una excusa per a analitzar la tensió —política, sensual, estètica, moral— que s’amaga sota la superfície dels territoris estereotipats del desig. Ací es presenten les seues sèries Palm Bombs (2022-2023), Hunting Grounds (2005-2008), la projecció de diapositives Autoestop (2009) i la pel·lícula Fine (2019).

Imatges estereotipades del món dels negocis i la seua relació amb clixés masculins dins dels sistemes capitalistes, en l’àmbit de l’homosexualitat i les estructures de poder s’estenen al llarg de l’exposició, a vegades de forma més explícita, unes altres subtilment ocultes. Els imaginaris sexuals impregnen i se superposen a estes representacions, generant una tensió estèticament magnètica i conceptualment subversiva. En la seua pel·lícula Suitwatcher’s Anonymous (2003) i altres obres relacionades, l’artista assumix el paper d’una sort d’empresari, perpetrador i alhora víctima del sistema. La sèrie de pintures Post Occupy (2013) i la seua pel·lícula Cut/Uncut (2016) també es relacionen amb estes nocions.

Amb l’objectiu d’oferir una visió dels inicis de la pràctica artística de Schmidt, un altre grup d’obres se centra en l’arribada de l’artista a Berlín a la fi de la dècada de 1990: les seues experimentacions artístiques en grup, la seua aproximació a la ciutat i el seu joc identitari. Primers dibuixos, revistes, fotografies i records evoquen este moment formatiu i l’aparició dels seus primers «doppelgängers». Juntament amb materials d’arxiu, es presenten ací vídeos com a I Love My Hair (1997), Parking (2001), l’obra en nou parts Chat (2000) i vistes pictòriques de Berlín.

En esta exposició es mostra per primera vegada a Espanya el vídeo produït específicament per a l’ocasió Rough Trade (2025). Esta peça audiovisual revisita motius i personatges d’obres anteriors al Berlín actual i obri una nova línia d’investigació estètica en l’obra audiovisual de l’autor. El dinamisme inquiet de la pel·lícula recorda a les plataformes de xarxes socials, on la informació visual fluïx contínuament, reflectint la realitat i generant al mateix temps un món visual paral·lel.

L’exposició ha sigut desenrotllada pel KINDL –Centre for Contemporary Art, Berlin.

L’exposició compta amb el suport del Departament de Cultura i Cohesió Social del Senat de Berlín.

L’obra de vídeo Rough Trade ha sigut produïda per Fluentum.

L’exposició està acompanyada d’una publicació, editada per DISTANZ Verlag amb textos de Kathrin Becker, Louisa Elderton, Krist Gruijthuijsen i Yara Sonseca Mas, amb el suport de la Leinemann-Stiftung für Bildung und Kunst (Fundació Leinemann per a l’Educació i l’Art).