DEL 03 DE FEBRER AL 21 DE MAIG DE 2017
El Espai d’Art Contemporani de Castelló mostra la primera exposició individual de l’artista francés Raphaël Zarka a Espanya. Es tracta d’un projecte específic, dissenyat per a la sala del EACC i coproduït amb el BPS22, Musée d’art de la Province de Hainaut en Charleroi, Bèlgica. Nascut en Montpelier en 1977, i resident a París, Zarka pertany a una generació de joves artistes per als qui les formes existents trobades constituïxen la matèria primera del seu treball.
Si bé el punt de partida de la seua obra és fonamentalment escultòric, destaca el seu interés per l’art en l’espai públic i el repte que este suposa per als artistes. Ja des de molt jove sobreïx la seua fascinació per la pràctica i cultura del skate, interés que ha desenvolupat com a autor de diversos assajos sobre la seua història o escrivint paral·lelament sobre la topografia i les estratègies del skateboarding, i de com l’experiència de patinar en diferents escultures urbanes i àrees públiques redefinix eixos llocs. Per a això l’artista planteja la pràctica del skate com una espècie de reescriptura d’espais destinats a un ús particular, per a posteriorment traslladar-los al quefer artístic. Reincidix, d’esta manera, en la mateixa pràctica que anteriorment va marcar el seu interés per les construccions escultòriques abandonades per a dotar-les de nous usos.
En utilitzar el concepte de «escultures documentals» en relació amb la seua obra, Zarka emfatitza el seu desig de treballar de manera voluntària amb formes preexistents, formes que es descobrixen més que inventen. Igual que un arqueòleg desenterrant un objecte, l’artista s’interessa no sols pel que és, sinó per on i com s’ha trobat i per la història que ha marcat. Plantejament teòric que desenvolupa indistintament a través de la fotografia, el vídeo, l’escultura i el dibuix.
Per tot això, si les reflexions de Zarka sobre el skateboarding apunten cap a l’ecologia de la creació artística de rellevància crítica i contemporània, el seu interés per la reutilització definix la realització de les seues escultures patinables, dissenyades a partir d’objectes científics creats pel matemàtic i cristal·lògraf alemany Arthur Schönflies (1853-1928), xicotets elements geomètrics dissenyats per a l’espai pavimentat que encaixen sense deixar espais buits. Zarka va dissenyar estos mòduls ampliant-los a l’escala del mobiliari urbà aconseguint, d’esta manera, que els skaters patinaren sobre elles. Estes formes realitzades en acer tallen són escultures per dret propi, els angles i els plans del qual són adequats per a l’ús dels patinadors. D’esta manera, els skaters han d’adaptar-se a les escultures de Zarka de la mateixa forma que ho fan als objectes que volen patinar en l’espai públic, ja que l’escala dels mòduls està basada en la dels bancs que utilitzen els skaters.
En el projecte per al EACC l’artista convertix la sala en un espai d’hibridació on patinadors i espectadors hauran d’establir els seus propis marcs de convivència. Conjuntament es mostra en la part superior de la sala la sèrie de fotografies Riding Modern Art, que il·lustra este concepte. Són fotografies que l’artista recopila de revistes especialitzades de skate, i que mostren diferents escultures públiques que són patinades i s’utilitzen com a rampes de salt, half pipes…
Este treball d’arxiu, consistix en un work in progress que va començar en 2005 en format vídeo fins a convertir-se en una col·lecció fotogràfica a partir del 2007. A diferència de l’historiador o el crític d’art, Zarka desenvolupa ací un treball curatorial basat en una sèrie d’imatges d’escultures públiques i l’ús que els patinadors fan d’estes. Escultors/as tan reconeguts com Serra, Deacon, Oteiza, Solano… apareixen al costat d’artistes menys coneguts o no considerats per la història de l’art, que han vist així limitat el seu reconeixement a l’àmbit local. En este procés també cobra rellevància la figura dels fotògrafs/as professionals del skate que han vist restringida la publicació de les seues imatges principalment a les revistes especialitzades. Després d’un contacte previ Zarka els proposa formar part de la col·lecció, oferint-los el mateix tracte econòmic que una revista especialitzada els proposaria.
Finalment, subratllar el marcat caràcter coreogràfic de les imatges, en registrar les figures i les formes dutes a terme pels skaters/performers derivades de la pròpia escultura i la seua geometria. D’esta manera els patinadors interpreten les escultures com si d’una partitura es tractara. Zarka assumix així el paper de comissari, col·leccionista i editor de Riding Modern Art.
Riding Modern Art inclou imatges de: Éric Antoine, Loïc Benoit, Dave Chami, Robert Christ, Jon Coulthard, Ryan Flynn, Gaston Francisco, Matt Georges, Hendrik Herzmann, Nikwen, Tuukka Kaila, Bryce Kanights, Guillaume Langlois, Ludica, Alan Maag, Jonathan Mehring, Ian O’Connor, Patxi Pardinas, Guillaume Périmony, Alberto Polo, Leo Preisinger, Adam Sello, Bertrand Trichet, Seu Trinh, David Turakiewicz, Davy Van Laere, Marcel Veldman, Maxime Verret i Alexis Zavialoff.
